Les paraules no expressen l’essència absoluta de l’objecte o el concepte al qual ens referim, sinó que defineixen l’experiència que hi establim amb ell. És per aquest motiu que hi ha famílies i col·lectius que prefereixen parlar de Condició de l’Espectre Autista més que no pas Trastorn de l’Espectre Autista. Conviure amb un ‘trastorn’ és molt més difícil que no pas amb una ‘condició’. De fet, ‘condició’ és una paraula molt més inclusiva i normalitzadora, mentre que  ‘trastorn’, estigmatitza. Per tot això, els col·lectius amb CEA i les seves famílies reclamen un canvi de paradigma.

Les persones amb Condició de l’Espectre Autista presenten un seguit d’alteracions que tenen diverses causes i que no són iguals per a tothom. Amb tot, es poden establir un seguit de característiques comunes. Els àmbits d’afectació més importants són la comunicació, la relació i la rigidesa del seu comportament. El ventall és molt heterogeni i va des de persones que no han desenvolupat el llenguatge fins a d’altres que tenen una gran riquesa expressiva. Des d’individus que poden ser molt intel·ligents fins a d’altres que tenen dèficits cognitius greus.  Els darrers estudis epidemiològics indiquen que afecta a 1 de cada 45 persones i que és més prevalent en nois (els afecta tres vegades més) que en noies. Els Asperger, els «aspis» com els agrada que els anomenin, i que no tenen un sostre en la seva capacitat cognitiva, són un subgrup dins dels CEA però es preveu que aquesta classificació canviï en breu.

Els símptomes de les persones amb Condició de l’Espectre Autista comencen a fer-se evidents ja des de ben petits, durant el primer any de vida.  Pot ser que el nadó no es comuniqui. No interaccioni. Els experts recomanen consultar sempre un especialista abans de treure cap conclusió perquè un retard evolutiu en el bebè no té per què estar relacionat amb la CEA. Inicialment apareixen problemes de psicomotricitat -en la manera de caminar o seure- però les disfuncions es fan especialment evidents en l’àmbit sensorial, com ara el rebuig a qüestions relacionades amb el tacte i les textures (per exemple no suportar les mànigues llargues d’una samarreta). També s’observa un dèficit en el desenvolupament de la parla o de resposta a sons i a la relació social. En aquest sentit, una característica molt comuna és que els incomoda el contacte visual amb el seu interlocutor. També apareixen conductes i accions repetitives i reaccions extremes als canvis. Són només alguns dels símptomes més comuns però la Condició de l’Espectre Autista és molt heterogènia. Cada individu és un món.

Cal considerar que una persona amb CEA necessitarà suport i acompanyament al llarg de la seva vida. Per tant, el diagnòstic precoç és bàsic i la intervenció des del primer moment crítica, perquè el desenvolupament, les connexions neuronals s’estableixen durant el període de creixement de la persona. La Dra. Amaia Hervás, cap de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, és una de les científiques més importants del nostre país en la investigació de persones amb CEA. Considera que un dels elements bàsics en el tractament és l’estimulació, que  ha de ser natural, motivant i orientada a la interacció. I, a més, s’ha de donar en tots els contextos al llarg de la vida perquè el que aprenen en un espai no el generalitzen en d’altres. La hiperestimulació és necessària per consolidar aprenentatges en tots els àmbits.

Les ajudes per a les persones amb Condició d’Espectre Autista és diversa i sovint es troba escampada per diverses administracions i departaments. Qui millor coneix aquests recursos i els té permanentment actualitzats són les associacions de famílies de persones amb Autisme, la majoria d’elles incloses tan a la Federació Catalana d’Autisme com a la Federació Autisme Catalunya.
Us oferim però un petit catàleg i valoració de llocs web amb l’objectiu que us serveixi per a una primera aproximació i orientació.